dimarts, 7 d’abril del 2015

"Barcelona era Franco 1939-1975". Especial NoDo (1975)



Entre els materials que vaig aconseguir de l’exposició “Retrat de Barcelona” que van fer al CCCB entre l'abril i l'agost del l’any 1995, hi ha havia aquest documental elaborat per la Diputació de Barcelona, dirigit per Manuel Tarín-Iglesias, amb motiu de la mort de Franco, on es recollien imatges d’algunes de les visites del dictador a la ciutat de Barcelona. Malauradament ja veureu que hi ha una part que no te so. De totes formes, trobo que aquestes mostres d’adhesió inquebrantable i entusiasme popular són la prova que el regim franquista no era sols una dictadura despòtica que va imposar-se per la força al llarg de 40 anys, sinó que va gaudir del recolzament d’una part qui sap si majoritària de la societat, també la catalana. Prova, un cop més, de com és d’impossible una tirania absoluta exercida sobre un poble i fins quin punt tota forma de dominació requereix del consens i la complicitat dels dominats. Aquesta era la diferència, segons Weber, entre poder i dominació. El poder és la capacitat de manar; la dominació, la capacitat de resultar obeït. 


Molt maco, per cert, el joc de paraules del títol del documental: “Barcelona era Franco”, amb “era” llegible com a verb i/o com a substantiu. 



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch