 |
| Manifestació obrera a Portland, Oregon, el 1914 |
Consideracions per Iris Serrano, estudiant del Grau d'Antropologia de la UB, enviat el maig de 2014.
L'OPINIÓ PÚBLICA CONTRA LES MASSES
Manuel Delgado
L'opinió pública contra les masses als Estats Units. Consideracions per a Iris Serrano, estudiant del Grau d'Antropologia de la UBEstà clar que el que t'interessa és segui com es genera i desenvolupa als Estats Units el concepte d'opinió pública. Busca tot el que tingui a veure amb aquesta problemàtica. Certament, el pensament polític nord-americà ja s'havia plantejat la qüestió de com la democràcia podria ser possible en una societat urbana que semblava abocar a la massificació, és a dir a la uniformitat de les idees, la homogeneïtzació de les experiències, l'estandardització de les conductes, la renúncia al judici crític. Va ser John Dewey (mira el seu La opinión pública y sus problemas, Morata) qui va reprendre la idea de públic plantejada per Gabriel Tarde i Robert E. Park, el seu propi deixeble, per polemitzar amb Walter Lipmann sobre el futur de les societats democràtiques, en particular la dels Estats Units. Dewey es planteja el mateix problema que una bona part de la intel·lectualitat liberal, també a Europa : com elevar el to moral de les multituds de l'era industrial -aquesta amuntegament de persones mediocres i obnubilades, que, per si fos poc, experimenta periòdics atacs d'insensatesa, com fer d'aquesta matèria humana inorgànica una associació d'éssers conscients i responsables, capaços de conformar el suport d'un autèntic control popular de l'Estat. La resposta aquesta inquietud seria una fórmula que permetés convertir la Gran Societat en una Gran Comunitat, els membres se sentissin units fraternalment per valors, emocions, símbols i interessos compartits, i en què les noves tecnologies de la informació apareixerien al servei de l'emancipació de les consciències i no la seva ensopiment.
Es tracta, per
Dewey, de conduir al seu màxim nivell la creativitat comunicativa, feta de
relacions sobretot personals i cara a cara i el model no és altre que
l'assemblea local o, més enllà, l'antiga gemeisnchaft
sobre la qual escrivís Tönnies, la comunitat recuperada per fi d'entre la
misèria d'una modernitat inhumana. En altres paraules l'ideal de Públic que reclama Dewey -i que
escriu en majúscula - és aquell que és capaç de rescatar l'individu d'aquesta
massificació que ho aguaita, de realitzar les seves potencialitats i de aportar
al bé comú, de convertir, a la fi, en encarnació d'ideal de ciutadà sobirà, capaç
de prendre i fer prendre decisions justes. Un dels trets principals d'aquest
Públic democràtic és que els seus components serien conscients en tot moment
del seu paper actiu i responsable a l'hora de tenir en compte les conseqüències
de l'acció pròpia i l'aliena, alhora que tota convicció, qualsevol afirmació,
podia ser posada a prova mitjançant el debat i la deliberació.
En aquesta mateixa
tradició doctrinal pragmàtica, des del interaccionisme simbòlic, Herbet Blumer
continuarà oposant massa i públic. El públic el conformen individus amb
interessos divergents que discuteixen i raonen a propòsit de com definir i
resoldre situacions problemàtiques. Massa, en canvi, és un grup col · lectiu
elemental i espontani, representat per persones que participen d'un
comportament amb poca integració o intercanvi d'experiències entre els seus
membres, que procedeixen de classes i orígens culturals diferents, però als
quals homogeneïtza un interès compartit per factors que transcendeixen les
seves respectives filiacions i que pertany a camps no definits ni regits per
regles i expectatives prèvies, complexos i difícils d'entendre inserits en una
visió ordenada. La massa no és una societat, ni una comunitat : no posseeix una
organització, cotumbres, cos establert de normes i rituals... La massa
s'assembla, això sí, a la multitud, només que en un punt crític d'exasperació,
del qual resulta l'activació simultània de múltiples línies individuals
d'acció, com " resposta a un objecte que atreu la seva atenció i que té com
a base els impulsos despertats per aquest mateix objecte", Això tens a
l'article sobre l'opinió pública a El
interaccionismo simbólico (Hora).
Des del conductisme
social propi del pragmatisme, tal com es concreta en els teòrics de l'Escola de
Chicago i després a l'interaccionisme simbòlic, a la massa, estimulada en la
seva conformació per la desorganització urbana, li correspon una conducta
fortament emocional i de naturalesa irracional. El contrast torna a
establir-se, en Blumer, amb el públic, la característica del qual és que els
que el componen són individus que mantenen postures diferenciades i discuteixen
entre ells amb vista a obtenir una solució basada en arguments i contra -
arguments. Aquest tipus de congregació humana no està estructurada de manera estable,
ni la regeixen normes fixades, sinó que sorgeix com a conseqüència de la
necessitat d'enfrontar i vèncer una dificultat compartida i fer-ho
racionalment, això és mitjançant l'articulació de raonaments pràctics darrere
d'iniciatives eficaces que permetin superar l'obstacle plantejat.
Més endavant, C.
Wright Mills radicalitzarà la crítica republicà - liberal de la estereotipació
de l'experiència humana que imposa la vida a les ciutats, incapaç de generar
una comunitat integrada per individus crítics i conscients, és a dir per un
públic. La sobirania d'una nació èticament orientada no és el poble, sinó
justament el públic, una entitat la característica bàsica és que el nombre de
persones en condicions d'emetre i rebre una opinió és idèntic, a diferència
d'una massa, en què una àmplia majoria rep - i obeeix - idees i consignes
procedents d'un nombre molt restringit de fonts, per exemple la dels no en va
anomenats mitjans de comunicació de masses. La decadència del públic, la seva
inviabilitat en el context de la massificació metropolitana, era en el fons
l'expressió més eloqüent del fracàs d'una classe mitjana incapaç de generar
entorn seu un model de societat fet a imatge i semblança, això és organitzada a
partir del debat i la deliberació racionals i l'intercanvi horitzontal d'idees
i iniciatives, sent l'únic remei, segons Mills, la d'una educació liberal en
valors que elevi el nivell moral de l' home mitjà i el rescat de la vulgaritat
al fet que la societat de masses el condemna. Busca l'article de Mills "La
sociedad de masas y la educación liberal", en Poder, política, pueblo (FCE).
Hauries de mirar
què diuen els primers teòrics dels mass media. Mira a veure si trobes una
compilació antiga que es diu La industria
de la cultura (Alberto Corazón). Ho dic perquè és significativa la irrupció
amb força, a partir d'aquest moment i per quedar-se a l'eix de la producció
sociològica, d'un conjunt d'accepcions que comparteixen la denominació d'origen
"de masses" : societat de masses, turisme de masses, consum de
masses... Els mass media invertien el procés que li havia estat encomanat, que
era el d'estendre fins a l'infinit l'espai de la publicitat il · lustrada i en
lloc d'elevar l'home -massa a la qualitat de ciutadà autònom i concernit - això
és membre d'un públic -, el embrutien fins tornar a un nivell inferior de
civilització : el de la massa. Els mitjans de comunicació de masses generaven
masses, no públics, ja que no eren en realitat mitjans de comunicació, sinó de
propaganda, de la mateixa manera que la publicitat consumista era qualsevol
cosa menys un instrument de publicitat en el sentit il·lustrat. Tant la
propaganda com la publicitat comercial no busquen difondre informació, sinó
excitar sentits i sentiments, de manera que el producte resultant no seran
opinions personals crítiques i fonamentades, sinó aquesta compactació de les
respostes que hem vist com la característica essencial de la massa.
